dijous, 26 de juliol del 2018

Per què sempre anam costa amunt?

Bon vespre famílieeeess!

Després de tenir-vos passant pena durant uns dies, vos confirmam que estam més vius que mai.
Seguirem amb sa tradició de posar excuses: Aquests dies no hem escrit es blog per que bàsicament no ens hem vist suficientment capacitats com per exercir sa força necessària per pitjar tantes tecles de forma seguida.

(Tornam a ses cascades)

Després de caminar menys que es altres dies però més que quan vas a comprar es pa, varem arribar a ses cascades i tots junts, en família, varem disfrutar d'una aigua que mos va fer ressucitar qual ave fenix a tots. (necessitàvem espabilar, tots)

Es dia següent, ja espabilats, varem passar es dia a nes càmping fent activitats i fent un poc de relax per així, avui, poder pujar es cim de Pico Cebollera ( un 2000 i algo) amb energia i molta, però que molta sort. #jom'hitir #cabeza

AVUI hem pujat es Pico Cebollera. Tampoc ha estat per tant. A Mallorca tenim unes bones pujadetes que han fet que es nostres rangers hagin pujat es cim sense cap tipus de problema. Es problema ha estat fer fotos pal postureo a tots es vostres fills.

Han estat uns dies plens d'anècdotes realment molt divertides. Esperam que tot segueixi així.

Perdonau ses nostres neurones, vos estimam💙

PD: seguim sense cap baixa jeje







1 comentari:

Gràcies per deixar-nos el teu comentari.

Els Caps de Rangers i Guies